Mirada al passat
No cal arribar a certa edat per mirar enrere. La vida és com una línia: una suma de punts connectats entre ells un rere l’altre que constitueixen una continuïtat. Tanmateix, aquesta té lloc en un conjunt de punts, en una infinitat de possibilitats. En el decurs de tot plegat és inevitable decidir i, per tant, renunciar. El tot plegat es forja a base d’escollir. Les situacions es repeteixen al llarg de la nostra vida sense diferències remarcables, tan sols el pòsit recollit per l’experiència. Aquest està present en tots i cada un dels instants que vivim i condiciona de forma determinant les nostres decisions.
A vegades tenim la temptació de mirar endarrere de forma anacrònica. Imaginem sobre les possibilitats renunciades. Aquestes, fins i tot, es tornen o es podrien tornar a presentar. Ho fem des d’una perspectiva equivocada, des del futur, des d’un nou horitzó, amb el pòsit actual. Com deia Nietzsche, quan tenim aquests pensaments, cal pensar-ho des de la perspectiva del moment. Aleshores en adonem que aquelles decisions tenien sentit en aquell moment i que probablement tornaríem a fer el mateix. És més – i això ho dic jo – encara que passin ara, en el futur d’aquell moment, hi tornaríem.
Però el neguit del “i si prenés l’altre decisió?” pot continuar. Aleshores, Nietzsche ens ofereix un nou exercici mental per saber si estem en el bon camí: el de l’etern retorn. Imaginem que la nostra vida es repetís un cop i un altre de forma eterna, sense cap tipus de canvi, tot exactament igual. Si ens fa por que això ens passés, és que no estem fent el que hauríem de fer. Per contra, si no ens fa res, és que estem bé amb el que fem.
desembre 15th, 2011 at 15:47
La reflexió esperada. Evidentment, com dius, és una qüestió de perspectiva. Pensar en el passat i repassar les oportunitats perdudes ens condueix a oblidar les guanyades. Potser la tria no ens ha portat a Babilònia…Però, aplicant-me l’exercici de Nietsche, estic bé amb el que faig i, malgrat les meves indecisions, sembla que la successió de punts assenyalen o conformen un camí correcte.
Felicitacions, Ulcusputre. I més per la incorporació d’aquest valuós i adequat element didàctic.
desembre 20th, 2011 at 19:04
La càrrega que porten damunt no consisteix sòls en triar: o/o, sino en triar concientment entre posibilitats similament difícils o rebutjables. També es i/i/i/i.
La vida es i: l’accidental i lo inmutable, l’evanescent i lo tangible, l’inadit i lo previsible, l’actual i lo potencial…..totes aquestes realitats multiples, barrejades, que es solapen, que entren en conflicte, que es convinen….a les que hi hà que afegir el multiplicador de les il.lusions…..
Malgrat el que diu Nietsche, el present sempre dona una perspectiva diferent a l’hora d’optar, tenim la càrrega de l’experiència, per aixó podriem decidir un altre camí si amb ella puguessim decidir en el passat.
desembre 21st, 2011 at 21:58
Hauré de fer una reflexió addicional. Els conceptes de “realitats diferents” i “la càrrega de l’experiència” em resulten prou convincents.