Un més no farà mal a ningú
El principi i el final de qualsevol cosa no és una cosa clara. Els components de qualsevol cosa s’esclareixen a partir del llenguatge. Afirmacions contradictòries entre si poden ser certes alhora. Les coses són intrínseques a elles però de forma polièdrica i en funció dels nostres interessos. No em refereixo als interessos d’una forma banal. No cauré en la trampa de les ànsies de poder d’alguns il·luminats. És simplement una qüestió d’utilitats. No deixem que la veritat s’imposi, sinó que permetem que les veritats emergeixin de forma fonamentada. Qüestionem les autoritats intel·lectuals (entre aquestes no s’inclouen els artistes, òbviament) i abstenim-nos dels emblemes (aquí és on estan els artistes). Ja no val defensar irracionalment i estúpida la darrera cosa que hem llegit. Calen criteris lògics que sostentin les petites veritats que es basen en els grans fonaments, que no s’han de confondre amb la veritat. Es tracta de premises que depenen de la honestadat intel·lectual. I ja no sé què més puc dir per ficar encara més els peus dintre de la galleda.
desembre 2nd, 2011 at 17:46
Jo acabaria de ficar-los. La honestedat val la pena.